Benvolgut amic Carlos Daniel,
Hem estat contents de rebre la teva carta des
de Puerto Rico. És fantàstic que hi hagi gent arreu del món que vulgui aprendre
el català, una de les riqueses que atresorem a Catalunya i que compartim amb
tota Espanya i el conjunt del món.
Nosaltres sempre hem pensat que ser del Barça,
de l'Espanyol o de qualsevol altre equip no ens separa, com tampoc el fet
d'haver nascut en un lloc o altre, tenir una determinada religió o pertànyer a
un determinat partit polític. Allò que ens separa és la manera de viure aquests
fets i creure's millor pel simple fet de tenir quelcom o ser d'una determinada
manera, són aquestes actituds i mostres intolerants, excloents o de
confrontació les que ens separen.
Efectivament Catalunya mai no ha estat una
colònia, no hi ha hagut cap guerra contra la resta d'Espanya per separar-nos,
tot el contrari. I allò que ha estat més important i continua essent-ho, no hem
viscut cap situació de colonització o quelcom que s'assembli. Han estat tots
els espanyols que hem tingut bons i mals governs; en dictadura i en alguns períodes
democràtics, ha estat tot el poble que s'ha dividit i, dissortadament, s'ha
enfrontat en diverses guerres incivils. Per exemple, les carlistes, on hi va
haver catalans d'una banda o d'una altra, en les dues guerres incivils,
l'última la del 36 on no es va tractar que espanyols mataven catalans, sinó que
hi va haver catalans en ambdós bàndols i van morir molta gent per tots costats.
Però si Catalunya fos o tingués la sensació de
colònia, si algú ho pensa no entenem pas aquesta sang freda que puguin tenir
alguns que, per darrera i amb la boca petita, diuen que estem oprimits.
Oprimits i se'n van de vacances els 365 dies l'any? Oprimits i acorden, pacten
i legislen amb els 'altres'?
Hi ha, hi ha hagut sempre un nucli separatista
a Catalunya que, fins fa poc anys, era gairebé residual, sobretot a nivell
parlamentari. El fet que la força que ha estat durant 30 anys majoritària a
Catalunya, CiU (Convergència i Unió) estratègicament i irresponsablement
s'abracés al separatisme va fer que l'an passat hagués una multitudinària
manifestació l'11 de setembre i que s’eixamplés -ni que sigui conjunturalment-
el gruix del secessionisme.
Nosaltres parlem de separació, secessió,
ruptura o divisió. No són pas independentistes, com si que ho foren els
habitants de les colònies que l'imperi espanyol tenia a Amèrica i altres
continents. Un imperi que, com qualsevol altre, va ser fruit d'unes èpoques
passades i que va fer i produir lamentables, negatius i molts perjudicials
fets. No serem pas nosaltres els que defensarem colonitzacions, opressions o
dictadures. El que és un fet, del que vostè en dóna prova, és que tenim molts
estats que nosaltres considerem germans que comparteixen una llengua d'abast
internacional i que han tingut, tenen i esperem que tinguin grans i bones
relaciones en tots els ordres: socials, institucionals, literaris, de
cooperació, de solidaritat, educatius, etc.
Aquesta raó fa que la nostra associació
celebri amb més il·lusió el 12 d'octubre, festa de la Hispanitat i on volem
celebrar tot allò que ens uneix als catalans, al conjunt d'espanyols i tots els
pobles hispanoamericans. En llibertat i respecte, en un pla amical i de
germanor, ni més ni menys. Només cal que tinguem en copte allò que vam fer
l'any passat a la concentració festiva i cívica que vam fer a la Plaça de Catalunya:
actuació de grups d'Amèrica, espanya i Catalunya, parlaments de gent d'Amèrica,
Espanya i Catalunya. Perquè aquesta diada no va ser només una proposta que van
iniciar fa més de 100 anys catalans que tenien relacions comercials amb
Amèrica, ha estat també volguda per molts i molts que volem que la relació
entre els nostres pobles sigui de respecte, convivència i col·laboració.
No sabem pas si som més o menys, el que sí que
sabem és que hi ha una legalitat que va aprovar molt més la ciutadania a
Catalunya que al conjunt d'Espanya, que la gent viu intensament el fet dels
encerts del nostres literats, artistes, científics, les victòries esportives
espanyoles, la defensa de tot el ric patrimoni que atresorem i la diversitat i
unitat que compartim en tots els ordres. Perquè si és ben cent que la immensa
majoria de catalans tenen com a pròpies tan la llengua catalana com
l'espanyola, també ho és que ens sentim nostres la gran majoria de mostres, valors,
obres, fets i expressions que arreu d'Espanya i, en positiu, s'hi fan.
Problemes n'hi ha, n'hi ha hagut i segurament
n'hi haurà; però tenim clar que la unió fa la força i que si anem units,
treballant en equip i fent una aposta des del compromís i la responsabilitat
anirà millor i tindrem més possibilitats de superar abans i millor qualsevol
situació difícil o obstacle que tinguem.
VISCA CATALUNYA, VISCA PUERTO RICO I VISCA
ESPANYA I TOTS ELS POBLES GERMANS D'HISPANOAMÈRICA.
