diumenge, 9 de març del 2014

De España y de nuestras comunidades, profundamente enraizados en nuestros pueblos y ciudades.



SÍ, SE PUEDE SER DE BARCELONA Y CATALÁN.
SÍ, SOMOS ESPAÑOLES PORQUE SOMOS CATALANES.
SÍ, FORMAMOS PARTE DE EUROPA Y NOS SENTIMOS PROFUNDAMENTE ESPAÑOLES
Ayer por tres veces, -cómo tienen aprendida la lección-, en diferentes actos a los que asistimos miembros de nuestra asociación, nos repitieron el mismo mantra que ya hemos escuchado en otras ocasiones por parte de algún nacionalista excluyente, de los que tanto ha criticado el cantante Bono últimamente.
“NO PUEDE SER QUE UNO SEA CATALÁN Y ESPAÑOL”… Y se quedan tan anchos. Ni responden cuando se les hacen tres preguntas bien sencillas y clarificadoras. 
  1. ¿Se puede ser de cualquier barrio de nuestra localidad y sentirse parte de la misma?
  2. ¿Se puede ser barcelonés y catalán?
  3. ¿Y español y europeo?
Se ponen nerviosos, no responden, gritan un poco más, repiten el mantra y pierden las formas. Como ayer en el Pla de la Catedral de Barcelona donde un separatista ofensivo quiso violentar a un amigo nuestro que portaba la bandera española. Recibió la respuesta tranquila y serena no solo de los amigos que lo acompañaban sino de todos los que le rodeaban excepto la persona que, tan irresponsable como infructuosamente,  intentó insultarlo. Se insultó él en todo caso y, de paso, nos mostró, por enésima vez, la cara más sectaria del nacionalismo separatista.
Ni nos callarán, ni conseguirán detener al mundo.
SÍ, D’ESPANYA I CATALANS!

SÍ, ES POT SER DE BARCELONA I CATALÀ
SÍ, SOM ESPANYOLS PERQUÈ SOM CATALANS.
SÍ, FORMEM PART D’EUROPA I ENS SENTIM PROFUNDAMENT ESPANYOLS
Ahir per tres vegades, -com tenen apresa la lliçó-, en diferents actes als que vam asistir
membres de la nostra associació ens van repetir el mateix mantra que ja hem escoltat altres vegades per part d'algun nacionalista excloent, dels que tant ha criticat el cantant Bono últimament.
"NO POT SER QUE UN SIGUI CATALÀ I ESPANYOL"... I es queden tan amples. Ni responen quan se'ls fan tres preguntes ben senzilles i aclaridores.
  1. Es pot ser de qualsevol dels barris de la nostra localitat i sentir-se’n part, de la mateixa?
  2. Es pot ser barcelonès i català?
  3. I espanyol i europeu?
S'atabalen, no responen, criden una mica més, repeteixen el mantra i perden les formes. Com ahir al Pla de la Catedral de Barcelona on un separatista ofensiu va voler violentar un amic nostre que duia la bandera espanyola. Va rebre la resposta tranquil·la i serena no només dels amics que l'acompanyaven sinó de tots el que l'envoltaven llevat de la persona que, tan irresponsablement com infructuosament, va intentar insultar-lo. S'insultà ell si de cas i de pas va mostrar-nos, per enèsima vegada, la cara més sectària del nacionalisme separatista.
Ni ens callaran, ni aconseguiran detenir el món.
¡SÍ, DE ESPAÑA Y CATALANES!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada